Inicio El Comú La Casa Comuna

Història de la construcció

por  ComuSantJulia
Vota este articulo
(5 votos)
Història de la construcció de "Casa Comuna i Estudi"
    
La ubicació primera del local on es reunia el Comú resta confusa. Sabem que a la Plaça Major es trobava un local propietat del Comú que servia d’hostal i el Comú s’hi podria haver reunit. Durant la primera dècada del segle XX algunes de les reunions van tenir lloc en els baixos de Cal Senzill.
Segons les actes de Comú, fou un 22 de febrer de l’any 1914, que tingué lloc una reunió de Comú i de Parròquia on decidiren la construcció del “local de la Casa Comuna i Estudi”.

Per fer front a les despeses d’aquesta construcció es va determinar que cada casa fes un pagament de dos pessetes. Així mateix es va acordar fer fins a tres torns de pagament i si els diners no fossin suficients, es tornaria a demanar una nova reunió de parròquia.

El 29 d’abril de 1917 la primera fase de la construcció estava feta però els treballs continuarien fins el dia 2 d’octubre de 1927 en què s’inaugurà Casa Comuna tal com ara la coneixem en el seu aspecte exterior.

Des d’aquell moment fins l’any 1965 en què entrà en funcionament el conjunt escolar del carrer de Les Escoles, s’encabiren en l’edifici els sistemes d’ensenyament de l’Institut Religiós de la Sagrada Família, francès i espanyol.

 

Canvis i reformes

Fou l’any 1975 que es decidí refer bona part de l’interior de la Casa Comuna. Els treballs, la part d’embelliment artístic dels quals fou a càrrec de Sergi Mas, afectaren tota la planta baixa i una part de la primera, on s’establí el despatx del Cònsol Major. Quant a aquest despatx, s’ha de destacar també el treball de l’artista Sergi Mas, consistent en un gran escut lauredià realitzat en ceràmica situat darrere del seient del Cònsol Major. La sala de sessions del Consell del Comú es va preparar per acollir els consellers del Comú i de la Vall en uns seients disposats en un semicercle presidit per tres seients destinats als dos cònsols i al secretari general del Comú. Encapçalen aquesta paret l’escut de la parròquia realitzat en una talla de fusta i un retaule d’estil barroc. És probable que aquesta darrera obra provingui de l’església parroquial, que va arribar a contenir entre els segles XVII i XVIII nombrosos retaules. De fet, es tractaria de la predel·la d’un d’aquests retaules. La resta de la sala té bancs disposats per acollir el públic que vulgui assistir a les reunions. Actualment, aquesta sala serveix també per a la celebració dels matrimonis civils. La sala contigua és sobretot coneguda pels lauredians com a punt de reunió els dies de celebració de comicis electorals. Vol la tradició que s’hi ofereixi coca, xocolata i llonganissa. El principal tret distintiu d’aquesta sala és la gran llar de foc que la presideix.




Ultima modificacion el Lunes 16 de Junio de 2008 17:30
Image
Secured by Siteground Web Hosting