Inicio Notícies Darrera hora
Darrera hora
Darrera hora

Darrera hora (595)

viallaurediaEl Comú de Sant Julià de Lòria es nega a acceptar la proposta de l’Executiu de treure la zona blava per habilitar un carril més a l’avinguda Francesc Cairat, entre la plaça Laurèdia i l’entrada sud de la parròquia, perquè troba a faltar un estudi de trànsit que determini quins seran els fluxos de circulació una vegada finalitzin les fases 3 i 4 de la variant a principis de l’any vinent. El cònsol major, Josep Pintat, critica que aquesta obra qualificada “d’interès nacional” es vegi ara frenada (a l’altura de la plaça Laurèdia, al centre de la parròquia) en un punt que al seu parer distorsiona la finalitat per la qual es va projectar que és la de donar fluïdesa al trànsit d’entrada i sortida al país per la frontera sud. Pintat apunta, fins i tot, la solució de tancar l’obra fins que hi hagi continuïtat de les dues fases restants i no fer ara una solució provisional que pugui desembocar en més conflictes de trànsit per al nucli urbà de la parròquia. Un fet que perjudicaria als lauredians i també als visitants. La proposta del Govern “comporta canvis a la plaça Laurèdia, que en un futur s’hauran de fer, però el que vam trobar a faltar molt específicament és un anàlisis acurat de quin ha de ser el flux del trànsit i, per tant, el posicionament estratègic, que juga aquest enllaç encara que sigui de forma eventual, amb totes les conseqüències i avantatges que pot portar a la parròquia”, va explicar Pintat.
El Comú està a l’espera de poder veure l’estudi del mapa del flux de trànsit per analitzar amb més detall com es pot solucionar aquest problema. “Si això pot suposar un bloqueig, tal i com li vaig comentar al Govern, i en aquests moments no es veu en la capacitat d’acabar-ho potser el més senzill és posar una cadena i un cadenat i més endavant ja es veurà”. El mandatari lauredià opina que si les obres estan dissenyades amb una finalitat i unes condicions i aquestes canvien, el que generen són més conflictes. El cònsol tem que aquesta aturada d’obres suposi un desembarcament més gran de trànsit al centre de la parròquia.


El cònsol lauredià no entra en temes puntuals, com una rodona projectada en aquest punt, a l’estil de la del punt zero al carrer de la Unió de la capital, que ha dissenyat el Govern. Josep Pintat reclama una anàlisi en conjunt per veure els avantatges i inconvenients que pugui comportar. “En aquesta proposta inicial hi falta tot un plànol d’anàlisi que demostri quin serà el flux de trànsit tant des de la frontera espanyola fins a la Margineda amb les conseqüents entrades i sortides”, va explicar.
El Comú ja va rebre de la mà del ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, la decisió de l’Executiu de no contemplar en el pressupost del 2012 la continuació del Vial de Sant Julià de Lòria. “No deixa de ser una paradoxa, com li vaig manifestar al ministre, perquè realment és una obra d’interès nacional, amb totes les connotacions de la paraula; perquè és el Govern el que la fa, perquè és la primera infraestructura que tot el país fa servir per entrar i sortir, i dins aquesta connotació d’interès nacional, el Govern posa de manifest que és una de les seves màximes prioritats”, va argumentar el cònsol. Pintat critica que una obra com la del vial de Sant Julià no tingui continuïtat “quan en canvi d’altres obres, com la del túnel dels Dos Valires sí que es veuran acabades però que també es poden considerar de macroinfraestructures i que tenen un cost per a l’Estat d’entre 4 i 5 milions d’euros anuals”, va dir.
Josep Pintat es queixa perquè no es pugui buscar una solució “per treure aquest concurs a licitació”. El cònsol lauredià recorda que el vial de Sant Julià és una obra de caràcter nacional que s’ha fet amb el concepte de donar una major fluïdesa del trànsit d’aquest país amb un punt d’enllaç a la parròquia que és el punt de la plaça Laurèdia. Ara però, amb la decisió pronunciada per l’Executiu aquesta infraestructura no continua i queda aturada a la Plaça Laurèdia. Per aquest motiu, Pintat considera que la construcció del vial “deixa de tenir aquest sentit de fluïdesa del trànsit i ve a crear una zona conflictiva en aquest punt”. Amb la crítica de que una obra proclamada d’interès nacional no tingui la seva continuïtat, el cònsol lauredià va anar més enllà. “Si realment és així, que obres tant necessàries i tant prioritàries com aquesta no es puguin tirar endavant, pot ser ens haurem de plantejar si l’Estat està en fallida o si hi ha algunes altres qüestions que no es vulguin explicar”.

estanynouEl comú de Sant Julià de Lòria va esdevenir el passat 27 de juliol la primera de les quatre administracions implicades en aprovar en sessió plenària i per unanimitat el pla de gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror. En els propers dies també ho faran les corporacions d’Encamp, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany que també tenen territori en l’indret declarat per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat. El pla, que té el vistiplau de l’executiu encapçalat per Antoni Martí, preveu la constitució d’una Comissió de Gestió. Aquesta estarà formada per representants dels quatre comuns -cònsols o consellers- i tindrà com a funció realitzar “en règim de cooperació i coordinació entre els comuns” les actuacions a la Vall del Madriu. Aquesta a més, nomenarà un director encarregat d’executar les decisions de la Comissió de Gestió. Pel que fa al paper del Govern, aquest queda emmarcat en un Consell Assessor, de caràcter consultiu, i en el qual també hi seran els propietaris privats, un representant de la Unesco i un de les associacions de defensa de la natura. Després de l’aprovació pels respectius consells de Comú del Pla de gestió el Ministeri de Cultura haurà d’aportar la seva visió i posteriorment i ja de forma definitiva aprovar el Pla de gestió que s’enviarà a la Unesco. El pla estableix que són “enunciativament i no limitativament” de cada Comú la propietat i l’exercici de les competències sobre l’ús de les riqueses naturals, recursos hídrics, miners i altres sense cap excepció. El pla de gestió preveu que l’explotació de les riqueses naturals per part de cada Comú titular i propietari és feta en règim d’autonomia i autogovern, amb independència absoluta en relació amb el marc econòmic i financer de la gestió del paisatge cultural del Madriu.
A més, el pla també estableix que l’ús i gaudiment privatiu del bé, mitjançant determinades activitats, situacions i ocupacions, pot estar sotmès a percepció de preus públics, acordats pel Comú o comuns interessats, o pels quatre comuns i publicats per cada un d’ells. De fet, els quatre comuns seran els encarregats de decidir per unanimitat en el si de la Comissió de Gestió, i després d’haver escoltat el parer del Consell Assessor, l’import anyal global de les despeses d’inversió i funcionament i la seva repartició pressupostària. El text també posa de relleu que els recursos econòmics de la Comissió de Gestió vénen donats per les transferències del Govern en els termes de l’article 35 de la Llei de patrimoni cultural que marca les directrius pels ajuts públics, les transferències de cada Comú membre de la Comissió, els preus públics que fixin els comuns, les donacions inter vivos o mortis causa, i les eventuals donacions d’altres organismes internacionals, a part de les contribucions especials. El pla estableix que l’activitat turística que es desenvolupi a la vall ha de ser sostenible i garantir la difusió pedagògica. En aquest sentit, es vol fomentar la recuperació i revitalització dels camins i senders que facilitin la circulació a l’interior de la vall, tenint en compte, però, que tot accés rodat a la vall precisa, a més dels permisos ordinaris legalment establerts, l’informe favorable de la Unesco, que té caràcter vinculant. El finançament d’un accés rodat a la vall queda exclòs del règim econòmic i financer previst en el Pla de Gestió i, si és el cas, es preveu que sigui objecte d’un acord específic per part dels comuns i el Govern. D’altra banda, es volen fomentar les pràctiques i activitats tradicionals que s’han dut a terme a la vall i per això es reconeix el dret de cada propietari privat a desenvolupar aquests tipus d’activitats i es garanteix la protecció i el manteniment dels drets tradicionals de rec i ús d’aigua. A més, també es preveu que quan de les activitats agropecuàries tradicionals es comercialitzin productes, aquests podran portar la denominació d’origen Vall del Madriu-Perafita-Claror. En matèria d’urbanisme, les competències comunals són exercides per cada Comú i desenvolupades en el seu respectiu Pla d’Urbanisme, adaptat als criteris d’intervenció establerts pel Govern, en les respectives porcions de territori incloses en el bé declarat.

estanynouEl cap de Govern, Antoni Martí, no veu cap problema amb el pla de gestió de la vall del Madriu-Pedrafita-Claror que han redactat els quatre comuns implicats: Escaldes-Engordany, Encamp, Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria.
Així que, des del seu punt de vista, el pla ha de seguir el curs normal de tramitació fins a quedar definitivament aprovat, un procediment que, considera, estarà enllestit a temps per complir amb el termini marcat per la Unesco, el febrer de l’any vinent. Martí va insistir que és una qüestió al voltant de la qual “s’ha volgut generar molta polèmica”, però que, a hores d’ara, “és un problema que ja està solucionat”. A partir d’aquest moment, els comuns hauran d’aprovar provisionalment el text en els propers dies. De fet, el punt està inclòs als ordres del dia dels propers consells del comú: a Sant Julià, demà mateix i a Encamp, dijous, mentre que Andorra la Vella abordarà la qüestió el 5 d’agost i Escaldes-Engordany la tractarà, previsiblement, en el marc del pròxim consell, que tindrà lloc a mitjan d’agost. Després de l’aprovació provisional del text, l’hauran de remetre novament al ministeri de Cultura perquè en faci el corresponent informe favorable, segons va explicar Martí. I serà aleshores quan el pla es pugui aprovar definitivament. Amb aquest pas, es veu la llum al final del túnel d’un problema que s’arrossega des de fa força temps. Tot i això, el cònsol major d’Encamp, Miquel Alís, opta per la precaució: “Si és que s’aprova, jo no puc parlar pels consellers, només puc fer-ho per mi”, matisa. Sobre si té la percepció que per fi han arribat a l’acord definitiu (primer, van ser els comuns que no s’aclarien, després, no arribava l’entesa amb el Govern), insisteix amb la mateixa cautela: “Jo el presentaré [el pla de gestió] al comú i els consellers decidiran.” Menys reservada es mostrava la cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, que a la pregunta de si li sembla que el tema quedarà solucionat d’una vegada responia que “sí, totalment, jo espero que sí”. També una mica més explícita que el cònsol encampadà, qui no va voler entrar en el contingut del pla abans de presentar-lo a l’òrgan de govern parroquial, Ferrer va explicar que el redactat d’un article ha estat l’últim canvi que els va demanar el Govern en el darrer document presentat. L’article en qüestió feia referència al tema pressupostari i la participació de l’executiu en aquest aspecte.
“Però es tractava només de millorar la redacció”, va concretar Ferrer sense donar-ne més detalls. En general, va assegurar, el Govern “va dir que en principi era vàlid” tot el document consensuat pels comuns ja l’última vegada que li havien presentat. Només hi havia fet “algunes anotacions” abans d’acabar-lo de tancar. Un altre dels aspectes que havia generat fricció entre les administracions feia referència al pes que el Govern haurà de tenir en la gestió de la vall, declarada Patrimoni de la Humanitat el 2004 per la Unesco. En aquest sentit, va assenyalar la cònsol major de la capital, “ha quedat igual” que al redactat que havien acordat els cònsols durant la legislatura anterior, no obstant això, apunta que es tractava “d’una qüestió purament tècnica, no tant política”. Amb aquest escenari, doncs, i si els comuns donen conformitat al document, el ministre de Cultura, Albert Esteve, que s’haurà d’incorporar al càrrec el dia 1 d’agost, es trobarà el camí més aplanat per enllestir una de les tasques que li ha estat encomanada com a prioritària. I es podrà començar a veure el fi d’un problema molt estès en el temps i que ha provocat que la Unesco donés més d’un toc d’atenció a Andorra i marqués una data límit, no només per enllestir el pla de gestió sinó també per fer un pla d’aplicació de les directrius marcades. Un objectiu que Ferrer, ahir, es mostrava convençuda que es podrà complir sense problemes.

tactilduL'oficina de turisme de Sant Julià de Lòria situada a la frontera del Riu Runer s'ha convertit en oficina virtual amb la instal•lació d'una pantalla tàctil amb informació turística tant de la parròquia com del país, deixant així de disposar de personal presencial. El motiu del canvi, tal com ha explicat el conseller de Turisme, Enric Naudi, és la poca afluència de visitants que fan ús d'aquesta oficina, perquè “la gent, després de fer cua per entrar al país, el que vol és arribar al seu lloc de destí i després ja s'encarreguen de buscar la informació turística”. El conseller ha indicat que el nombre de visitants que hi entren va baixar un 40% el 2010, i un altre 40% en el que portem de 2011.

Enric Naudi ha inaugurat “in situ” la pantalla acompanyat per la consellera de Social i Participació Ciutadana, Beatriz Lorenzo. L’oficina ha deixat de comptar des del passat 31 de maig amb personal presencial, a causa de la disminució d'usuaris que ha registrat el servei. Les xifres d'afluència mostren un descens anual del 40%, i en canvi, la resta d'oficines de turisme experimenten un augment de visites del 20% malgrat la davallada de turistes que pateix el país, tal com ha destacat Naudi. En canvi, durant la setmana en què la pantalla tàctil ha estat en funcionament ja ha registrat 200 consultes, gairebé la mateixa xifra que els usuaris registrats durant el mes de juny del 2010, que van ser 270. Segons el conseller, les dades demostren que la transformació ha estat encertada, ja que està en un emplaçament on la gent, després de fer cua per entrar al país, no s'atura. En canvi, sí que ho fa en hores de menys trànsit, com ara a la nit. La nova pantalla ha tingut un cost de gairebé 5.000 euros i ofereix informació turística de la parròquia i accés al portal andorra.ad, és la segona que s'instal•la a les oficines de turisme de la parròquia. La primera, posada en funcionament al Nadal del 2009, està situada a l'oficina de l'avinguda Francesc Cairat i durant el 2010 va registrar 12.000 consultes. En totes dues els usuaris poden fer consultes en quatre idiomes –català, castellà, francès i anglés- sobre diferents tipus de serveis que s’ofereixen a la parròquia de Sant Julià de Lòria i les 24 hores del dia.
Es tracta d’un sistema molt còmode i operatiu que ja s’està fent servir en diverses ciutats europees i també a d’altres parròquies d’Andorra. Els espais laterals de la pantalla presenten les diferents opcions i en prémer a sobre d’alguna d’elles l’usuari accedeix a l’oferta cultural, esportiva, de natura o bé l’agenda d’activitats.

A la pantalla tàctil també es poden consultar allotjaments, restaurants, comerços, telèfons i d’altres tipus de serveis com la previsió meteorològica nacional, l’estat de totes les pistes, l’horari de misses, la farmàcia de guàrdia més propera i el trànsit. La pantalla disposa d’un important fons d’imatges de diversa mena com ara balls i danses, paisatges, comerços, restaurants, hotels... En opinió del conseller de Turisme i Comerç, Enric Naudi “és un complement més i força notable a la informació que podem oferir de forma verbal a través del personal que hi ha al departament”.

tactilduL'oficina de turisme de Sant Julià de Lòria situada a la frontera del Riu Runer s'ha convertit en oficina virtual amb la instal•lació d'una pantalla tàctil amb informació turística tant de la parròquia com del país, deixant així de disposar de personal presencial. El motiu del canvi, tal com ha explicat el conseller de Turisme, Enric Naudi, és la poca afluència de visitants que fan ús d'aquesta oficina, perquè “la gent, després de fer cua per entrar al país, el que vol és arribar al seu lloc de destí i després ja s'encarreguen de buscar la informació turística”. El conseller ha indicat que el nombre de visitants que hi entren va baixar un 40% el 2010, i un altre 40% en el que portem de 2011.

Enric Naudi ha inaugurat “in situ” la pantalla acompanyat per la consellera de Social i Participació Ciutadana, Beatriz Lorenzo. L’oficina ha deixat de comptar des del passat 31 de maig amb personal presencial, a causa de la disminució d'usuaris que ha registrat el servei. Les xifres d'afluència mostren un descens anual del 40%, i en canvi, la resta d'oficines de turisme experimenten un augment de visites del 20% malgrat la davallada de turistes que pateix el país, tal com ha destacat Naudi. En canvi, durant la setmana en què la pantalla tàctil ha estat en funcionament ja ha registrat 200 consultes, gairebé la mateixa xifra que els usuaris registrats durant el mes de juny del 2010, que van ser 270. Segons el conseller, les dades demostren que la transformació ha estat encertada, ja que està en un emplaçament on la gent, després de fer cua per entrar al país, no s'atura. En canvi, sí que ho fa en hores de menys trànsit, com ara a la nit. La nova pantalla ha tingut un cost de gairebé 5.000 euros i ofereix informació turística de la parròquia i accés al portal andorra.ad, és la segona que s'instal•la a les oficines de turisme de la parròquia. La primera, posada en funcionament al Nadal del 2009, està situada a l'oficina de l'avinguda Francesc Cairat i durant el 2010 va registrar 12.000 consultes. En totes dues els usuaris poden fer consultes en quatre idiomes –català, castellà, francès i anglés- sobre diferents tipus de serveis que s’ofereixen a la parròquia de Sant Julià de Lòria i les 24 hores del dia.
Es tracta d’un sistema molt còmode i operatiu que ja s’està fent servir en diverses ciutats europees i també a d’altres parròquies d’Andorra. Els espais laterals de la pantalla presenten les diferents opcions i en prémer a sobre d’alguna d’elles l’usuari accedeix a l’oferta cultural, esportiva, de natura o bé l’agenda d’activitats.

A la pantalla tàctil també es poden consultar allotjaments, restaurants, comerços, telèfons i d’altres tipus de serveis com la previsió meteorològica nacional, l’estat de totes les pistes, l’horari de misses, la farmàcia de guàrdia més propera i el trànsit. La pantalla disposa d’un important fons d’imatges de diversa mena com ara balls i danses, paisatges, comerços, restaurants, hotels... En opinió del conseller de Turisme i Comerç, Enric Naudi “és un complement més i força notable a la informació que podem oferir de forma verbal a través del personal que hi ha al departament”.

reuconsolsLa reunió de cònsols que es va celebrar ahir a Andorra la Vella va servir perquè els mandataris de les set parròquies fessin públic el seu malestar amb la publicació de l’estudi Anàlisi econòmica de les parrròquies del Principat d’Andorra elaborat per Gaudit i editat per Crèdit Andorrà. Segons els cònsols “no quadren les dades” i asseguren que en cap cas la pressió fiscal ha augmentat un 50% en quatre anys. És per això que consideren que cal analitzar què ha passat. Malgrat tot, el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Pintat, va mostrar-se més sever i va advertir que esperava que la intenció de l’informe no fos crear un estigma contra els comuns. La cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer que va parlar com a portaveu, va apuntar que una explicació plausible per a les divergències seria que l’estudi no separa entre impostos, taxes i altres ingressos i per tant, s’haurien comptabilitzat en la partida d’ingressos entrades de diners que no corresponen a impostos. “La pressió fiscal no l’hem augmentat tant. En molts casos, fins i tot, l’hem rebaixat”, va indicar la mandatària de la capital, que també va remarcar que si “quan fem les liquidacions de comptes eixuguem deute i tenim superàvit pressupostari, aquesta xifra entraria en contradicció amb els nostres comptes”. Segons Ferrer això demostra que “hi ha alguna dada que no és correcta”. Igualment, els cònsols van lamentar que els responsables de l’informe no haguessin consultat els comuns a l’hora de fer l’anàlisi. “Tenint en compte la situació econòmica complexa del país, crear desinformació o alarmisme desmereix un informe com aquest”, va manifestar Josep Pintat, que hi va afegir que hagués agraït que els responsables de l’estudi haguessin fet una presentació prèvia als comuns. “Aquests informes que van en el sentit d’aportar més anàlisi i llum de cara als ciutadans, si es passessin consensuats per les dues parts, la informació que arribaria seria més nítida”, va assegurar. El cònsol lauredià, a més, va indicar que en el cas concret de la seva parròquia, la pressió fiscal pel que fa a impostos directes ha disminuït un 4%. Pintat, a més, es va mostrar crític amb la finalitat que podria tenir la publicació d’aquestes dades. “No voldríem creure que el fons del missatge sigui crear un estigma contra el fet que hi hagi comuns a Andorra i que siguin una figura que ha de desaparèixer”, va exposar el cònsol, que va afegir-hi que els comuns “són peces clau. Institucions properes als ciutadans”. És per això que va advocar pel treball en bloc per tal de “buscar solucions per generar més riquesa, i per dir si les corporacions comunals tenen raó de ser o no”. Així va sentenciar que “si aquest és el plantejament, els cònsols no hi estarem d’acord”. En la reunió de cònsols d’ahir també es va informar que els mandataris parroquials i el Govern es reuniran el 18 de juliol vinent per tal de reprendre les negociacions que ja s’havien iniciat amb l’anterior executiu per modificar les competències i transferències, una qüestió que segons Pintat fa referència a “les línies globals de finançament de l’Estat”. El cònsol va tornar a recordar que caldria crear “un banc central que són els que fan les polítiques monetàries”, mesura que ara veu encara més necessària tenint en compte que s’ha tirat endavant l’acord monetari amb l’UE. Així, la creació d’un organisme que gestioni la recaptació “és una part més”. Una altra de les prioritats que va esmentar el líder de la corporació laurediana va ser la necessitat “d’ajustar la despesa i ajustar el preu al cost dels serveis”. Per ell és el missatge que s’ha de passar tenint en compte la situació de crisi. Un context que ha de fer veure “quin tipus d’activitats es poden plantejar per generar més activitat econòmica.”

reuconsolsLa reunió de cònsols que es va celebrar ahir a Andorra la Vella va servir perquè els mandataris de les set parròquies fessin públic el seu malestar amb la publicació de l’estudi Anàlisi econòmica de les parrròquies del Principat d’Andorra elaborat per Gaudit i editat per Crèdit Andorrà. Segons els cònsols “no quadren les dades” i asseguren que en cap cas la pressió fiscal ha augmentat un 50% en quatre anys. És per això que consideren que cal analitzar què ha passat. Malgrat tot, el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Pintat, va mostrar-se més sever i va advertir que esperava que la intenció de l’informe no fos crear un estigma contra els comuns. La cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer que va parlar com a portaveu, va apuntar que una explicació plausible per a les divergències seria que l’estudi no separa entre impostos, taxes i altres ingressos i per tant, s’haurien comptabilitzat en la partida d’ingressos entrades de diners que no corresponen a impostos. “La pressió fiscal no l’hem augmentat tant. En molts casos, fins i tot, l’hem rebaixat”, va indicar la mandatària de la capital, que també va remarcar que si “quan fem les liquidacions de comptes eixuguem deute i tenim superàvit pressupostari, aquesta xifra entraria en contradicció amb els nostres comptes”. Segons Ferrer això demostra que “hi ha alguna dada que no és correcta”. Igualment, els cònsols van lamentar que els responsables de l’informe no haguessin consultat els comuns a l’hora de fer l’anàlisi. “Tenint en compte la situació econòmica complexa del país, crear desinformació o alarmisme desmereix un informe com aquest”, va manifestar Josep Pintat, que hi va afegir que hagués agraït que els responsables de l’estudi haguessin fet una presentació prèvia als comuns. “Aquests informes que van en el sentit d’aportar més anàlisi i llum de cara als ciutadans, si es passessin consensuats per les dues parts, la informació que arribaria seria més nítida”, va assegurar. El cònsol lauredià, a més, va indicar que en el cas concret de la seva parròquia, la pressió fiscal pel que fa a impostos directes ha disminuït un 4%. Pintat, a més, es va mostrar crític amb la finalitat que podria tenir la publicació d’aquestes dades. “No voldríem creure que el fons del missatge sigui crear un estigma contra el fet que hi hagi comuns a Andorra i que siguin una figura que ha de desaparèixer”, va exposar el cònsol, que va afegir-hi que els comuns “són peces clau. Institucions properes als ciutadans”. És per això que va advocar pel treball en bloc per tal de “buscar solucions per generar més riquesa, i per dir si les corporacions comunals tenen raó de ser o no”. Així va sentenciar que “si aquest és el plantejament, els cònsols no hi estarem d’acord”. En la reunió de cònsols d’ahir també es va informar que els mandataris parroquials i el Govern es reuniran el 18 de juliol vinent per tal de reprendre les negociacions que ja s’havien iniciat amb l’anterior executiu per modificar les competències i transferències, una qüestió que segons Pintat fa referència a “les línies globals de finançament de l’Estat”. El cònsol va tornar a recordar que caldria crear “un banc central que són els que fan les polítiques monetàries”, mesura que ara veu encara més necessària tenint en compte que s’ha tirat endavant l’acord monetari amb l’UE. Així, la creació d’un organisme que gestioni la recaptació “és una part més”. Una altra de les prioritats que va esmentar el líder de la corporació laurediana va ser la necessitat “d’ajustar la despesa i ajustar el preu al cost dels serveis”. Per ell és el missatge que s’ha de passar tenint en compte la situació de crisi. Un context que ha de fer veure “quin tipus d’activitats es poden plantejar per generar més activitat econòmica.”

juntanatLa setmana que ve començaran les obres a la zona del pla de Conangle per ubicar el parc d’animals de Naturlandia amb l’objectiu de tenir-lo en funcionament el juliol de l’any vinent. Ho ha explicat el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Pintat, després que aquest dijous al vespre es fes a l’auditori Claror la primera reunió de la Junta d’accionistes de Camprabassa, la societat gestora de l’ecoparc temàtic dels Pirineus.

La primera reunió de la Junta d’accionistes celebrada després de l’ampliació de capital va comptar amb l’assistència del 94% de l’accionariat present i el 5% representat. Josep Pintat, cònsol major de Sant Julià de Lòria, ha manifestat que un dels temes de l’ordre del dia va ser l’explicació de l’inici de les obres la setmana vinent del que ha de ser el parc d’animals que estarà ubicat a la zona del pla de Conangle de la Rabassa. Pintat ha assegurat que l’objectiu és tenir-lo enllestit l’estiu vinent. Les obres es realitzaran per fases, ja que durant l’hivern no es podran dur a terme per les condicions climatològiques, i s’han adjudicat en diferents lots a quatre empreses de les vuit que s’havien presentat al concurs. El cònsol ha declarat que la restauració i les activitats de l’ecoparc temàtic no es veuran afectades per les obres.
El cònsol major també ha explicat que en el decurs de la Junta es va proposar que el Consell d’Administració s’ampliés a vuit persones -tal com preveuen els estatuts- per així donar cabuda a tres representants dels petits accionistes. La proposta va ser acceptada per assentiment i ara s’obre un període de dos mesos i mig per tal que es formalitzin les candidatures
Josep Pintat ha reiterat l’esperit emprenedor de Naturlandia i que “la gent que està aquí s’implica en un projecte de país i un projecte de parròquia, revivint el que era l’esperit del que ha estat Andorra i la gent d’abans: treballar, creure en el futur i lluitar dia a dia”.

En el decurs de la junta, que es va prolongar per espai d’una hora, van intervenir els dos cònsols, el director general de Naturlandia, Ricardo Masegosa i el director del projecte Gerard Martínez.

trial11El pilot català Toni Bou està a anys llum dels seus rivals i ahir ho va tornar a demostrar al Gran Premi d’Andorra del Mundial de trial. El pilot de Montesa camina ferm cap al cinquè títol mundial al seu palmarès després de guanyar a Sant Julià de Lòria la quarta prova de les cinc que s’han disputat fins ara del campionat. Bou arrasa i ahir, a més, va comptar amb la col•laboració del seu company d’equip, Takahisa Fujinami, que amb la segona posició va permetre el català distanciar-se d’Adam Raga, tercer, a la classificació provisional del Mundial, que comanda ara Bou amb 15 punts de marge.

La calor i la nombrosa presència d’aficionats –l’organització calcula que al voltant del 6.000 espectadors– van acompanyar els pilots, que van haver de fer una demostració de concentració i d’esforç. I això que els organitzadors van suavitzar les zones respecte la jornada de dissabte. Toni Bou no podia amagar la seva satisfacció per la victòria: “aquest és un trial que m’agrada molt i aconseguir el triomf aquí per a mi és molt important. I més de cara al Campionat. Ha sigut una de les curses més dures del Mundial junt amb la d’Alemanya. El marcatge de les zones ha estat molt positiu, l’organització controla molt, sap de què va això i tant de bo es fes a tot arreu com aquí”.
Els elogis de Bou a l’organització van ser confirmats per Fujinami, que va pujar al podi segon després que el jurat tècnic no acceptés una reclamació d’Adam Raga. “Toni ha estat molt fort des de la primera volta i s’ha escapat. De tota manera estic molt content perquè torno un altre cop al podi. Les zones eren molt difícils, dignes d’un Mundial. L’organització ha fet un bon treball i els pilots estem molt contents”.
Adam Raga va lloar el GP d’Andorra, prova que va catalogar com a “molt maca. Una passada, per la gent, les zones... no es pot demanar més. Hauria d’estar cada any al calendari del Mundial”. Dit i fet. El president de la Federació Motociclista d’Andorra, Josep Puntí, va avançar ahir que la FIM ha atorgat a Andorra l’organització l’any vinent d’una mànega del Mundial femení i una altra del masculí en el mateix cap de setmana. “Estem ja al precalendari i ens han confirmat que arribarà al juny, en les mateixes dates que enguany. Segurament per poder traçar les zones i poder treballar bé anirem a Naturlàndia, perquè hem de fer dos grups de zones totalment diferents atès que el nivell femení és inferior al masculí”, va indicar. Sobre la doble jornada del cap de setmana, Puntí va fer una valoració “molt positiva. Un any més hem fet un gran trial”. El president de la federació va destacar especialment el nombrós públic que es va aplegar a les zones: “Esperàvem al voltant de quatre mil persones perquè era pont, però ha vingut molt públic francès, hem vist uns quants alemanys i públic català, que és el que normalment tenim. Al final tot ha sortit molt bé i només podem fer un balanç positiu”.

consell11Més de 120 nens dels tres sistemes educatius van participar el dimarts 21 de juny en el tercer Consell d’Infants que té lloc a Sant Julià de Lòria que, reunit a la casa comuna sota la presidència del cònsol major, Josep Pintat, va servir per exposar la proposta de promoure espais sense fum a la parròquia i promoure canvis en l’actual legislatiu. La portaveu del Consell d’Infants, Júlia Coll, va manifestar que la proposta té per objectiu aconseguir que els espais públics estiguin lliures de fum per tal de millorar l’ambient. La campanya, sota el títol Amb la meva salut, no vull jugar! L’aire net: el nostre dret ha estat presentada a diferents establiments de la parròquia. De la seva banda, el cònsol major es va comprometre a traslladar la ponència a Sindicatura perquè el Consell General la pugui valorar. En la sessió d’ahir, la portaveu del Consell d’Infants va exposar els motius pels quals els nens han escollit presentar una iniciativa d’aquest tipus. Entre les raons hi ha el fet que els espais amb fum són llocs on els infants no s’hi poden estar i consideren que “si un adult decideix fumar, és cosa seva, però ens agradaria estar a prop dels adults que estimem sense haver de tossir, fer pudor de tabac i finalment acabar malalts”. La seva campanya insisteix en el fet que “hi ha gent valenta i intel•ligent que vol deixar el tabac” i els infants creuen que “els espais amb gent que fuma no els ajuden gens” perquè poden tornar a caure “en el vici”. També es van queixar que “els llocs on els grans fumen fan una pudor que pica als ulls i el nas i quan sortim d’allà, nosaltres també fem pudor”. Al mati, abans de la celebració de la sessió plenària, els nens van crear diferents grups per anar a exposar als comerciants i establiments de Sant Julià la seva proposta. Els infants van lliurar-los cartells i díptics amb el lema de la campanya amb la finalitat de sensibilitzar-los sense la imposició obligatòria d’una normativa.

<< Inicio < Anterior 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 Siguiente > Fin >>
Página 26 de 43
Image
Secured by Siteground Web Hosting