Comú de Sant Julià de Lòria - Andorra

Podem trobar els orígens i els fonaments de la vida local a l'entorn parroquial, eix i nucli aglutinador de les comunitats rurals. Amb el terme parròquia es defineix una circumscripció territorial que esdevindrà jurisdiccional de l'església.

Originàriament aquests centres de població rural, als segles XII-XIII, eren regits per les assemblees formades pels caps de casa i els boni homines i, en principi, devien estar obertes a tots els veïns del lloc (homines i habitantes). Aquestes assemblees eren una forma de règim comunal molt rudimentari i imprecís. En els llocs que no tenien un privilegi o un règim orgànic constituït per al seu govern, com és el cas de les valls d'Andorra, d'ençà del segle XIII, del conjunt dels caps de casa en destacarien els prohoms, representants de la comunitat que es reunien quan calia prendre alguna determinació d'importància: el repartiment de la talla, l'elecció de síndics i procuradors per resoldre qüestions concretes en nom de la comunitat veïnal, etcètera. El punt de reunió de l'assemblea era, en general, el porxo de l'església, el cementiri, la sagrera o la plaça.

A partir de final del segle XIV comença a aparèixer en el registre documental el vocable universitat per definir una corporació, especialment una comunitat veïnal, dotada d'alguna organització i de règim jurídic, encara que fossin rudimentaris. Aquelles assemblees dels caps de casa són progressivament substituïdes per reunions de prohoms, pròcers i jurats, que formen els consells comunals i actuen en representació de tota la comunitat.

A partir de la segona meitat d'aquest segle els antics vocables són substituïts pels de cònsol i conseller de la universitat, moment en què els tres elements característics del règim politicoinstitucional andorrà apareixen ja de forma força consolidada, per assegurar-ne la continuïtat política i institucional en l'esdevenidor: el consenyoriu, el consell i els costums. El pas d'un sistema a l'altre es devia consolidar per la tendència a la concentració en poques mans de la representació comunal: consolidació d'un poder executiu, delegat d'aquella assemblea general de prohoms, i propensió d'aquells càrrecs eventuals o transitoris a convertir-se en permanents.

Sota el terme parròquia, s'enquadren dos aspectes principals: el juridicoeclesiàstic i el juridicocivil. La jurisdicció civil-administrativa d'àmbit local rep la denominació de comú, juntament amb les seves subdivisions administratives: els quarts a Ordino, la Massana i Sant Julià de Lòria, i els veïnats a Canillo.

L'àmbit jurisdiccional de la corporació local acull diverses competències que, malgrat la seva evolució a través dels segles, conserven l'essència original del passat, l'administració de les coses de la terra. Les atribucions del comú són, entre d'altres, la jurisdicció administrativa (gestió de qüestions generals i polítiques), l'administració i l'explotació dels béns comunals, la funció legislativa (edictes, decrets, reglaments, avisos, ordenacions, etcètera), efectuar el pagament ?amb prèvia recaptació- de la quèstia, la revisió de creus de terme i altres delimitacions, la facultat coercitiva per mitjà d'ordres de cot i de recot, etcètera.

El Consell de Comú de Sant Julià de Lòria havia estat integrat per deu i dotze membres, cinc membres dels quarts del terme parroquial: Quart de Dalt i Quart de Baix (Sant Julià), Quart de Bissisarri (Bissisarri i Aixovall), Quart d'Aixirivall (Aixirivall), Quart d'Auvinyà (Auvinyà i Juberri), Quart de Fontaneda (Fontaneda, les Pardines, Mas d'Alins i La Muxella) i Quart de Nagol (Nagol, Certers i Llumeneres). Cada quart, llevat dels de Baix i de Dalt, tenien el seu propi manador, i tots, el seu desener.

L'origen del quart i del veïnat podem trobar-lo en la necessitat que tenen les cases d'organitzar socialment l'espai que les envolta. Les cases més fortes dirigides per prohoms- agruparan al seu entorn les cases de la mateixa població i, fins i tot, d'alguna altra població veïna, formant el quart o veïnat. La nostra legislació no els defineix ni n'especifica les atribucions, un cop més és el costum el que en remarca la importància com a subdivisió administrativa i jurisdiccional de la parròquia. Així doncs, el quart és una subdivisió administrativa de la parròquia de Sant Julià. És un agrupament de cases i famílies veïnes que administra, a través de llurs representants, els béns de pastura, boscos, etcètera, i exerceix el dret d'ús sobre dominis de caràcter públic del seu terme. Té una funció reguladora i administrativa que varia en funció de la seva riquesa i que té el seu origen en l'explotació del seu terme: tales de boscos, arrendament de terres, etcètera.

El comú actua en sessions o consells. Antigament, el costum distingia entre consells de comú ordinaris i extraordinaris. Els ordinaris eren convocats a consell manat i a campana tocada i eren els següents: el Consell dels Sants Innocents (28 de desembre en anys d'eleccions), en el qual es pren jurament als nous consellers de comú, quan es nomenaven els cònsols, el capità, el desener, el mostassaf i els manadors del quart; el Consell de les Talles (vigília de Dijous Gras), en què es concedien els arrendaments de les muntanyes i dels cortons i s'ordenava el corresponent pagament de la quèstia; el Consell de Sancogesma o Consell de les Ordinacions, en què s'ordenava tot el que fa referència a les parròquies, la neteja de camins, carrers, canals, teulades, etcètera; el Consell de Sant Miquel (al setembre), en què s'arrendaven els béns comunals; el Consell de les Boïgues, en què es regulava l'explotació de boïgues; i com a consells extraordinaris, el Consell de les Carnisseries, en què s'arrenda la carnisseria (amb el contracte anomenat la taba s'establien els preus de la carn, el reglament de la matança i venda ?se'n feia subhasta pública-), i el Consell del Molí Fariner, en què s'arrendava el molí fariner seguint el mateix procediment que en el cas de les carnisseries.

En l'àmbit de la interpretació històrica, i a causa de l'estat actual de les investigacions, desconeixem aspectes dels òrgans de govern i del seu posterior desenvolupament: des del segle XIV en tenim documentades les competències i funcions (gestió dels recursos comunals) i, a partir del segle XVI, podem entreveure'n l'evolució. Es tracta d'una autonomia administrativa que va acompanyada d'una actuació vigilant, paral·lela, i la major part de les vegades, consensuada, del Consell General, que regula de forma genèrica els usos i costums, com a àrbitre componedor en litigis entre parròquies o que afectaven els interessos generals de les valls d'Andorra.

Tenim documentades, i de forma profusa a partir del segle XVI, les resolucions dels consells de comuns i dels administradors locals que vetllen pels interessos de la parròquia i per la correcta conservació i utilització dels recursos naturals, base de la seva riquesa.

Al segle XIX, el consell comunal que administrava la parròquia estava format per les cases pairals tradicionals, els anomenats focs. Els comuns tenien en les seves mans bona part de la riquesa del país, els boscos i les pastures; eren també els organitzadors d'una societat que l'aïllament i l'hostilitat del medi va conservar fortament col·lectivitzada: l'hostal, la fleca, la carnisseria, el molí, etcètera, eren encara propietat dels comuns.

El sistema polític estava basat en l'estament de focs i casalers. Aquest es va manifestar cada cop com a més obsolet, ja des d'anys de creixement econòmic, ja que l'administració dels béns comunals, és a dir, de bona part de la riquesa, restava en mans d'un grup molt reduït de cases, que foren superades, en nombre i a vegades en poder econòmic, pels casalers. L'arrendament de les pastures comunals, la venda dels béns, els repartiments i ingressos dels diners resultants, els serveis contractats, etcètera, són durant tota la meitat del segle XIX motius de conflicte entre el poble i la classe política. Quan el sistema econòmic trontollà, es va fer front a la crisi amb força consens i, tot intentant acabar amb aquella anquilosada estructura política, l'any 1866 s'aprovà la Reforma.

Amb la Nova Reforma es van produir una sèrie de canvis organitzatius. La Reforma va suposar bàsicament, per a Andorra, una modificació i una reglamentació del sistema electoral. A curt termini, la principal conseqüència va ser l'accés a la Sindicatura de Guillem Areny de Plandolit i l'inici del sector terciari amb concessions per a l'establiment a Andorra de cases de joc.

L'ampliació del cos electoral i la incompatibilitat de càrrecs significà un pas endavant en el procés de democratització. L'organització política anterior a la Nova Reforma era completament oligàrquica, ja que unes quantes famílies ?poques- controlaven tots els ressorts del poder i administraven a voluntat els recursos públics. Aquesta situació, a mitjan segle XIX, es féu insostenible. Malgrat la relativa impermeabilització a les idees foranes i al control ideològic de l'església, el país no podia restar completament indiferent a les grans transformacions socials que tenien lloc a Europa, conseqüència de les onades revolucionàries dels anys 1830 i 1848. La introducció del text es justifica per la necessitat de posar fi als abusos de les autoritats, denunciats per la majoria dels caps de casa del país.

Entre les principals modificacions organitzatives proposades, destaquem les següents: la incompatibilitat entre el càrrec de conseller general i el de cònsol o conseller de comú, la durada del càrrec de quatre anys, la renovació de la meitat dels consells ?de comú o generals- cada dos anys, la limitació del nombre de consellers de comú de cada parròquia, la creació del càrrec de comissionat de poble, amb la finalitat de fiscalitzar o controlar l'administració i els comptes comunals, és a dir, que es volien evitar les malversacions de diners públics, tot controlant i regulant normes a fi de reduir les despeses comunals. Al llarg del segle XX es documenten tot un seguit de textos legals referents a les atribucions dels comuns i la seva gestió i funcionament interns.

Les atribucions del Consell pel que fa al Comú s'especificaren en els aspectes següents: arrendament dels béns comunals, autorització d'obertura d'establiments, acceptació dels pagaments de rendes i interessos, cobrament del repartiment de la quèstia, presentació dels candidats a desener, la beneficència, l'autorització de tala de fusta, l'ensenyança, que passava a les congregacions religioses de les valls, conèixer les qüestions fallades pel quart en matèria d'apel·lació i, en primera instància, entendre dels assumptes que pertoquen a la parròquia, redacció d'edictes, bans, etcètera, tot per al bon govern del territori i de la parròquia. Actualment les atribucions de les corporacions locals es regulen amb la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, del 4 de novembre de 1993.

D'altra banda, les sessions del Consell de Comú són més nombroses per la complexitat de la vida administrativa i socioeconòmica. En el capítol cinquè del Reglament de funcionament dels comuns (1995) s'estableix la periodicitat de les sessions dels consells de comú. El Consell de Comú es reuneix obligatòriament per la sessió dels Sants Innocents, sempre que segueixi unes eleccions comunals a fi de procedir a les preses de jurament i a l'elecció dels diferents càrrecs comunals (article 22). El reglament també recull la potestat que té cada corporació local per adoptar el seu propi reglament de funcionament intern.