Font de l'Àrtic
|
 El seu nom, defineix un indret on s’havia procedit a un aprofitament del terreny ferm per fer-lo cultivable, mitjançant el mètode de l’artigat, consistent a tallar i cremar la vegetació existent, en un afany per guanyar noves terres a la muntanya i, efectivament, en la proximitat de la font es troba una sèrie de feixes que donen fe d’aquesta pràctica. Alguns habitants d’Aixovall també es refereixen a aquesta font com la font de la Tosca, denominació derivada de la naturalesa calcària de la roca d’on sorgia la deu. Fins no fa gaires anys, un tub menava l’aigua de la font fins al poble d’Aixovall, passant de forma aèria per sobre del riu Valira. Durant les obres de construcció d’un xalet proper, l’explosió de les barrinades va provocar que la font s’assequés. Probablement van remoure la roca i es va tancar el conducte soterrani per on passava l’aigua. Malgrat això, la font ha estat refeta al costat de la carretera, just a sota la surgència original, però la nova font és alimentada amb aigua provinent de la xarxa pública.
|
|
